L'Odèon de Canet de Mar encara espera una nova vida

Hi ha un municipi a Catalunya que per un visitant que circula en cotxe per la carretera N-II tot resseguint la costa del Maresme, passa estranyament desapercebut. Es trata de Canet de Mar. Té quelcom d'inquietant des de la carretera, de caòtic, d'oblit. Però, és realment així quan hi passeges? O és un fals aparador pels qui fem una ullada ràpida des del cotxe? Fa uns dies vaig decidir passejar-hi i descobrir-ho tot passejant pels seus carrers.

Era un dissabte de finals de l'estiu, al capvespre els carrers bullien de gent que caminava tranquil·lament i de tant en tant s'aturava en algun comerç. Els carrerons s'enfilaven recargolats, alguns molt estrets amb força vivendes dels antics estiuejants de ciutat molt ben restaurades. La gent es coneixia, es saludava i s'aturava per xerrar una bona estona. Em vaig creuar amb una senyora gran tota elegant i ben conjuntada, barret inclòs, que en adonar-se que la mirava més estona del compte, em va picar l'ullet i em va dir "bona tarda". Canet de Mar és un poble viu, càlid, acollidor, vaig pensar.

Em vaig quedar bocabadada observant les construccions modernistes d'en Puig i Cadafalch i d'en Domènech i Muntaner. Després he sabut que escultors com Josep Llimona o Carles Flotats també hi deixaren les seves obres.

Totes aquestes bones sensacions es van tallar de cop quan, tot enfilant les escales del darrera de l'església, vaig descobrir gens amagat un edifici en runes que tenia un esquelet de passat esplendorós. M'hi vaig acostar i un cartell hi deia "L'Odèon també es Canet". En un antiga placa explicava que Rafael Masó va dissenyar l'edifici, la cooperativa de consum més antiga de l'Estat Espanyol.

Aquí llegeixo que més endavant va ser conegut amb el nom de l'Odèon i va acollir un cinema, un forn... Als anys 70 va ser el primer local d'assaig dels Comediants i testimoni d'una revolució cultural que va convertir Canet de Mar en un pol d'atracció molt important.

L'Associació Cultural Plataforma Odèon pretèn tornar a donar vida a aquest espai, i ho fa a través de d'activitats culturals i reivindicatives. Llegeixo en aquest butlletí editat per l'associació que l'Ajuntament de Canet de Mar disposa de 220.000 euros per invertir en la rehabilitació de l'edifici. Són pocs diners, diuen, però és un nou començament després d'anys de litigis.

És una llàstima que espais així, de gran valor arquitectònic i històric, esperin tant de temps el moment de la reconstrucció. I em resulta paradoxal tenint en compte el moment que vivim a Catalunya de reinvindicació nacional. Ens podem permetre tenir un edifici històric d'aquest valor en aquest estat tant deplorable?

Quines coses té la vida: Aquesta plaça de Canet de Mar llueix aquesta nova decoració tant deplorable mentre un magnífic edifici històric espera ser reconstruït

Veient la decadència de l'Odèon pensava en la intensitat amb la qual aquesta construcció ha passat els anys. La gent el va fer imponent i també el va fer caure en la degradació. Ara el poden tornar a alçar, més enllà de la pròpia reconstrucció.

La façana inquietant de Canet de Mar em va temptar a passejar-hi. Allà vaig descobrir que la història d'un edfici pot hivernar a l'espera que els temps canvïin, que d'alguna forma canvïi la forma de pensar i d'actuar de les persones i que finalment trobin una manera de tornar a donar vida a quelcom que faci vibrar de nou les seves parets.

P.D.: Escrivint aquest post he pensat en la necessitat de fer un documental sobre l'evolució i l'estat actual de les associacions, ateneus i cooperatives de Catalunya. Tinc la sensació que estan deixant de tenir la força que tenien i la capacitat de generar un pensament alternatiu i de vegades transgressor que generaven.

Actualitació 20/10/13: Carme Segura, secretària de la ACPO em contesta un e-mail on diu que els 220.00 euros dels quals disposa l'Ajuntament actualment "no serviran per a realitzar gran cosa"(el pressupost inicial és de 2.000.000 euros). Afirma que els han dit que "les primeres intervencions d'aquest fase serà el fonament del pilar que va caure -i que va matar el treballador-, aixecar els sostres dels baixos i intentar que aquests quedin una mica arreglats per a poder retirar la tanca permitral que ara encercla l'Odèon".